Feeds:
Entradas
Comentarios

Transgènics

Què es un transgènic? Es un organisme viu que ha segut creat artificialment manipulant els seus gens. Les tècniques d´ingenieria genètica consisteixen en aïllar segments d´ADN (material genètic) d´un esser viu (virus, bacteri, vegetal, animal o inclús humà) per a introduir-los en el material hereditari d´altres. Per exemple, el panís transgènic que es conrea a l´Estat Espanyol porta gens de bacteri que li permiteixen produir una substància insecticida.

La diferencia fonamental amb les tècniques tradicional de millora genètica es que permeten franquejar les barreres entre especies per a crear essers vius que no existien a la natura. Es tracta d´un experiment a gran escala basat en el model científic que esta en entredit.

 Per que els ecologistes s´oposen a la lliberació de transgénics al medi ambient? Alguns dels perills d´aquests cultius per al medi ambient i l´agricultura son: l´increment d´ús de tòxics en l´agricultura, contaminació genètica, contaminació del sol, perdua de biodiversitat, desenvolupament de sistemes d´insectes i “brosses” i efectes no desitjats en altres organismes. Els efectes sobre els ecosistemas son irreversibles e imprevisibles.

Els riscs sanitaris a llarg plaç dels OMG presents a la nostra alimentació o a la dels animals quelcom productes consumim no s´estan evaluant correctament i el seu alcanç segueix siguent desconegut. Noves alergies, aparició de nous tòxics i efectes inesperats son alguns dels riscos.

Els OMG reforcen el control de l´alimentació mundial per part d´unes poques empreses multinacionals. Son una de les armes predilectes d´aquests dictadors de l´alimentació, i lluny de constituir un mitja per a lluitar contra la fam, aumenten els problemes alimentaris.

Els païssos que han adoptat masivament l´ús de cultius transgènics son clars exemples d´una agricultura no sostenible.

La solució a la fam i la desnutrició passa pel desenvolupament de tecnologies sostenibles i justes, l´accés als aliments i el treball de tècniques com l´agricultura i la ramaderia ecològiques. L´industria dels transgénics utilitza el seu poder comercial e influència política per a desviar els recursos financers que requereixen vertaderes solucions.

<

 

Ens informen a tots els mitjans de comunicació que al mes d´agost a Valencia el circuit de Formula 1 ja estarà acabat. Resulta prou interesant quan es tracta d´un obra pública i hi ha obres públiques a Valencia des de fa anys i ni tan sols han començat a obrar (com ho es es cas de moltes escoles públiques on fan classe a barracons i, per desgràcia, ja es un statu quo). Pel que es veu, la Fórmula 1 te més importància per al govern valencià que les polítiques socials.

A més a més, la contractació d´aquesta obra no està gens clara. El grup dels Verds va presentar una pregunta parlamentaria (al parlament europeu) en relació al circuit de Fórmula 1. En aquest escrit es preguntava a la Comissió Europea que investigue la posible vulneració de la directiva de Contractació pública 2004/18, al haber-se produït series deficiències al procés de contractació, que consisteixen en l´adjudicació d´obres a l´entitat “Gestor de Transportes y de Puertos” quelcom objectius son d´utilitat pública o interés social, no comprenent el caràcter social d´un circuit de Fórmula 1.

A continuació teniu part de la noticia publicada a El Pais fa un temps on encara trobem mes inconvenients, si cap, mes contundents, dels que ja he descrit.

 

EL CONSELL EXIMEIX A LA FÓRMULA 1 DE LLICENCIES I DE CONTROL AMBIENTAL

Tramitació excepcional i per la vía d´urgencia. El decret aprovat pel Consell per a declarar d´interés general l´event de la Fórmula 1 assoleix qualsevol obstacle administratiu que poguera trobar el projecte, i especialment les obres del circuit urbà. El decret, publicat ahir, no es deté en justificar l´interés general del circuit, mes enllà de mencionar que València camina per la senda del “verdader progrés”, i aplega amb l´obra ja en martxa.

El Consell eximeix a la construcció del circuit de tota llicencia urbanística. Es més, en el cas de que haguera col·lisionat amb la planificació urbana de Valencia, prevaldria el disseny del circuit. Tampoc no s´exigeix a les obres una llicencia o autorització ambiental, ni permís d´activitat. La Generalitat també congelarà la normativa sobre el soroll mentre hi hagen carreres.

Ecologistes en Acció estudia recurrir el decret, que al seu judici obvia les lleis estatals i directives europees en relació amb l´avaluació ambiental i el soroll. Els Verds del Parlament Europeu també denuncien la tramitació del projecte.

Font: EL PAÍS – Valencia – 12/02/2008

 

 

Des de la “Plataforma per a una Alimentació responsable a l´Escola” han preparat la “JORNADA SOBRE LA NECESSITAT DEL MENJADOR ECOLÒGIC” que es va cel·lebrar el darrer 8 de maig a Gójar (Granada). Aquesta jonada forma part de les diferents activitats que s´estan portant a la pràctica des de que es van presentar a l´opinió pública, ja que segueixen sense entendre l´actuació del govern autònomic que des d´alguns dels seus serveis (els més compromessos i responsables com la Direcció General d´Agricultura Ecològica de la Consejería de Agricultura y Pesca, i la Consejería de Salud) promoguen i fomenten l´alimentació responsable ciutadana; i altres, com la direcció general de planificació educativa per mig del seu ent andalús d´infrastructures i serveis educatius, impedeixca o dificulte l´assumpció de responsabilitats del servei de menjador escolar a les AMPAS, possibilitant, aixi, la progresiva privatitzacióñ d´aquest servei. Es per això qeu, el dia 30 d´abril, es va concretar la petició d´audiència amb la nova Conselleria d´Educació.   La plataforma “Per una alimentació ecològica a l´escola” esta integrada per més de 46 col·lectius i nombrossos estudiants de magisteri.  Pero volen ser més per a que els siga mès fàcil convencer als poders públics de la necessitat´d´una alimentació responsable a l´escola.  Pero Punxeu ací si voleu més informació sobre la mateixa així com poder llegir els seus principis. Son, reialment, de molt d´interés.

 

Obric el correu cada dia i veig al menys dos o tres mails que em parlen de com fer boicot a les grans petroleres per a que “de forma cooperativa” entre nosaltres, els propis ciutadans i ciutadanes, aconseguim que baixe de preu la gasolina.

El petroli s´acaba (bé, d´açò tinc els meus dubtes que exposaré un altre dia) pero també convé recordar que la seua extracció, explotació i el consum estan destruint el planeta i tota la seua biodiversitat. Així doncs, millor que s´acabe quan abans i es substitueixca per un recurs energètic renovable i no contaminant. En aquesta era que acaba, la dels fòsils combustibles, l´amòsfera, l´aire, les aigües i les terres del nostre planeta viu pateixen el dolor de la destrucció masiva que s´extén a tot arreu.

Pero el petroli no es l´aigua ni l´aliment que necessitem per a la nostra salut.

Molt millor que aquestes campanyes que circulen per la red serien campanyes de sensibilització dirigides a afavorir l´urgent transició cap a altres formes d´energia renovable i neta, amb tecnologíes alternatives i descentralitzades i capaces de reduïr dràsticament la nostra pejada destructiva i contaminant.

Millor seria correr cap a altres formes de transport i movilitat i no seguir empenyats/ades en mantindre la nostra forma egoísta, irresponsable e insensata de produïr, consumir i moure´ns. Aquestes extravagants formes i estils de vida propis de l´actual model de desenvolupament industrial sols poden tindre una única estació d´aplegada si no canvien radicalment les actuals tendències de desenvolupament: l´autodestrucció planetaria.

El demanar gasolina barata a tota costa es propi d´una minoria sobre consumista i “privilegiada” que som, i que possa a la seua dispossició i lliure ús el conjunt comú dels recursos naturals del nostre planeta, limitats, escassos, fràgils i malalts.

Cal recordar que en el preu de la gasolina, encara que ara estiga pujant, no s´incorporen infinits danys a la vida humana i natural que crea a la seua combustió… Per això riureu si dic que em pareix barat.

Quan mès economicament siga cara la gasolina, mès ajudarà a la reflexivitat, al ampli debat social, i a desincentivar així el seu consum a favor d´energies alternatives menys danyines pe al conjunt de l´humanitat, i que a la vegada siguen capaces de fer les paus amb el planeta que mor acceleradament.

Rere haver expossat els meus arguments m´agradaria obrir un xicotet debat sobre aquest tema ja que crec que es un tema que crea moltíssima controversia actualment. Espere amb ansia  les vostres opinions tant a favor com en contra.

Moltes gràcies per participar!

Som conscients de la gran quantitat de productes tòxics que existeixen a les nostres llars? Les vivendes actuals estan plenes de substàncies nocives per a la nostra salut. Aquestos elements perjudicials estan a materials de construcció tan abundants com ho es el ciment, en el que poden existit perillosos materials pesats. De les pintures i envernissats derivats del petroli emanen verís volàtils com ho son el xilè, les cetones, el toluè, etc. També els materials de PVC incorporen elements biocides en la seua producció i construcció. La construcció i les formes d’urbanisme basades en el ciment i l´asfalt, son a dia d’avui una amenaça per a la vida.
La Bioconstrucció crea habitats estalviadors i còmodes aliats amb la salut dels nostres cossos i del cos de la Terra.
La Bioconstrucció recupera i modernitza la saviesa antiga dels nostres avantpassats que ja vivien en cases sanes i ecològiques, encara que no tingueren les facilitats i electrodomèstics d’avui a dia. Les seues cases artesanals estaven construïdes amb terra, pedra i fusta de l´entorn, el que els proporcionava refugi i seguretat sense empobrir els ecosistemes.

Per què una vivenda ecològica es millor? Amb les cases i materials ecològics les emissions de CO2 disminueixen al temps que estalviem diners i tenim cura de la nostra salut i de la del planeta.
Es pot compatibilitzar un habitat sà i natural amb una vivenda moderna adaptada a les nostres necessitats? Les vivendes ecològiques ho fan possible al oferir els mateixos avanços i comoditats que les convencionals, i al aportar molts avantatges afegits que també repercuteixen a un estalvi econòmic: materials més sans, major estalvi energètic mitjançant dissenys bioclimàtics i menor impacte ambiental.
Qué deguem tindre en compte a la Bioconstrucció? Per a començar es recomanable posar-se en mans d´una persona professional. Es realitzarà un estudi geobiològic del terreny on es va a edificar per conèixer les possibles alteracions geofísiques que pogueren interferir a la salut dels habitants. Així es detectaran les falles geològiques, les capes freàtiques per les que discorren corrents d´aigua subterrània, les emanacions de gas radó, els camps electromagnètics generats per l’estès elèctric, transformadors, estacions de telefonia mòbil… Rere l’anàlisi del terreny i de les característiques geogràfiques, climatològiques i socioculturals de l´entorn es realitzarà un projecte adaptat a les necessitats de les persones que allà han d´habitar.
Per a l´estructura existeixen diferents opcions en materials i diseny: pedra, blocs i taulells de ceràmica, terra (adob, tapies, blocs estabilitzats), fusta (maciza o en panells). En Bioconstrucció, per als aillaments es gasten materials naturals com ho son el suro, les fibres vegetals, cànem, la fusta, el lli o les fibres de coco, palla o cotó. Els paràmetres exteriors i interiors es treballen es treballen amb morters de calç, algeps naturals o argiles. Les finestres, portes i vigues deuen ser de fusta tratada amb productes naturals i provinents de tales controlades i amb certificació forestal. Les pintures i vernissos d´exterior i interior també deuen ser naturals, transpirables i no emissors de gassos tòxics. Tot l´edifici en el seu conjunt deu poder respirar i les pintures sintètiques, al no permetreu, generen humitats i condensacions. Avui existeixen ja al mercat pintures i vernisos ecològics de qualitat i amb preus econòmics. L´instalació elèctrica ha de comptar amb una bona pressa de terra, ha de tindre forma d´espiga i no ha de col•locar cables elèctrics per la capçalera dels llits per evitar camps elèctrics. L´instalació de panells solars per a l´aigua calenta i la calefacció es central per estalviar diners i emissions de CO2.

 

Es convenient control·lar la proliferació i salut dels gats que viuen al carrer. Pel bé dels gats i per a la tranquilitat tant dels seus amics com dels seus enemics i la bona convivència entre tothom.

Però eixa disminució demogràfica i eixe control de la seua salut ha de fer-se gastant un mètode útil i civilitzat. L´eliminació de gats, siga d´un solar, d´un jardí o d´un pati NO SERVEIX en absolut per a disminuir la seua població, perquè la col·lonia que te un número reduït reacciona procreant més davant el descens dràstic de població i, en poc de temps, aquesta col·lonia tindrà més membres que abans. En el cas de que s´exterminara a tota una col·lonia, eixe espai buit seria ocupat per altres gats que actuarien com en el cas anterior. Si hi haguera forma d´eliminar tots els gats de la ciutat (que no hi ha),  aquest buit seria ocupat per els de les poblacions veïnes i, de no ser així, la població de RATES es dispararía perillossament per a la salut de les persones.

Així doncs, els detractors dels gats deuen convencer-se de que la situació ideal es la d´una ciutat amb una població reduïda i control·lada de gats i reconeixer el fet cientific de la feina de control de roedors que realitzen els gats permanentment. Es erroni creure que els gats no persegueixen ratolins si estan ben alimentats. Es calcula que l´alimentació que els voluntaris distribueixen no aplega a la tercera part de l´aliment que els gats consumiesen, el que vol dir que si no se´ls proporcionara aliments sobreviurien igual, pero estarien mal alimentats i patirien més enfermetats.

 

Les enfermetats que pateixen els gats del carrer poden ser greus per als que composen una col·lonia, pero no per a altres d´altres col·lonies que no estiguen en contacte directe ni per a les persones. Així doncs, reduïr el nombre de gats es l´unica solució vàlida e inclús més econòmica a llarg plaç.

 Gats amistossos al barri del carmeEs per això que la Societat Valenciana protectora d´animals i plantes porta a terme un Pla d´esterilització felina amb l´objetiu d´evitar aquestes superpoblacions i mantindre les diferents col·lonies naturals de gats a la nostra ciutat sanes.

Aquesta proposta es tracta bàsicament de controlar els naixements esterilitzant a les femelles i tornant-les al seu territori per a evitar que les col·lònies es saturen i patixquen malalties. També s´alimenta adequadament a través dels colaboradors i s´aten sanitariament als malalts i s´apliquen tractaments preventius.

Amb aquest Plà d´esterilització felina s´aconsegueix que les col·lònies visquen sanes, ben alimentades i amb una població estable i controlada. Aquest es l´únic sistema que redueix l´excés de població felina als carrers i que evita el salvatje, cruel i obsolet sacrifici massiu de gats per part dels Ajuntaments.

La Societat Valenciana protectora d´animals i plantes necessita de la col·laboració ciutadana per a portar a terme aquesta feina. Per favor, puntxa ací si vols més informació. ANIMA´T i COL·LABORA!

 

Els essers humans basem la nostra forma de visa en l´ús dels animals d´altres especies: els convertim en objectes de consum com aliments o pells, els gastem per a la nostra distracció en tot tipus de jocs i espectacles, els reduim  a ferramentes per a l´esperimentació tant militar com mèdica. I, per tot això, tenim el deure d´incloure-los en la reflexió moral. Prenint com a punt de partida les diferents lleis de protecció animal que s´han anat promulgant a l´Estat Espanyol i altres païssos als darrers anys hi ha autores i autors que tracten de desenvolupar una ètica que aborde aquesta relació amb els animals. L´objectiu es clar: expossar la violencia sistemàtica i rutinaria amb la que son tractats milions d´animals cada any a tot el món, desenvolupar conceptes i arguments filosòfics que ens ajuden a comprendre els problemes, i agafar les millors solucions, i reivindicar reformes legislatives i educatives que ens guien cap a una convivència no violenta amb les altres especies que poblen aquest planeta.

Hi ha diferents llibres que aborden aquesta temàtica que pense que son prou recomanables i que conviden a la reflexió dels lectors i lectores. Un d´ells es el que dona nom a aquesta nova entrada: “RAONAR I ACTUAR EN DEFENSA DELS ANIMALS” de Paula Casal (Vicepresidenta del Proyecto Gran Simio) y Linda Birke, entre altres i del que m´agradaria destacar el capitol de Paula Casal titolat “El simio de Montecristo” on ens parla del rescat del ximpancé Guillermo pel projecte Gran Simio i també realitza un repás a la legislací espanyola degut a tots els inconvenients en els que el PGS s´esta trobant al respecte. Un ximpancé que també passarà a l´historia dels hominids no humans.